lunes, 28 de abril de 2014

Una mirada cap endins

Hui compartim un article de Elàdia Boïls, veïna de la Malva-rosa, publicat a "La Mar Salada" revista del grup de dones Malva-rosa

Quan jo era menuda ens juntàvem cada vesprada les dones i les xiquetes del carrer a cosir, a brodar, a apedaçar, a fer boixets...Cadascuna portava la seua faena i la seua cadira i ens posàvem a la vorera del carrer a treballar i a enraonar i no ens faltava mai la conversa. Els temes eren molt variats. Aquelles reunions femenines diàries eren punts d'encontre, de comunicació, de relacions afectives, de solidaritat, d'acompanyament, una vertadera iniciació al món adult de les dones, una porta oberta al món fora de la quotidianitat i també de fer un repàs (no sempre constructiu) a la resta de les dones del carrer que no venien a fer labor amb nosaltres. El que sí és cert és que tinc molts bons records d'aquelles vesprades “a la fresca” i n'he aprés moltes coses que m'han vingut molt bé en la vida.

Este recull de records formen part de les experiències més destacades que tinc de contar-vos i, per tant, de la meua identitat. Cada persona té les seues pròpies “fites”, moments forts, llavors, que constitueixen la seua història personal. I ja no és possible després de les experiències significatives de la nostra vida, que hi haja qui vullga fer-nos creure que les coses són d'una manera diferent a com nosaltres les hem percebudes. I cal fer una mirada cap endins de tant en tant. Però fora de nosaltres sentim dir moltes coses...



Algunes coses que sentim dir

Podem recordar-ne algunes que ens criden l'atenció:
-Sentim dir que “tots són iguales” Ens pareix que esta frase és un lloc comú, una expressió simplona i perversa, que no és veritat, s'aplica a moltes situacions i que només serveix per a tallar la conversa, per a bloquejar el que nosaltres pensem. Potser volen dir que totes les persones hauríem de ser iguals en drets i davant la llei. Si és així bé, si parlem que som iguals però que cal respectar la diferència també... Però per tal d'aclarir-nos cal cridar l'atenció en les diferències que hi ha entre nosaltres, perque n'hi ha moltes. Anem a traure-li punta a la llapissera.
Sabem que totes i tots no som iguals en aspectes tan fonamentals com és l'economia. Vos pareix que és veritat això que diuen que ara ja hi ha “brots verds”?. És que jo cada dia per allà on passe del nostre barri em trobe persones regirant els contenidors. I quan parlem de les diferències entre rics i pobres cal recordar la informació que ens facilita Intermón Oxfam que diu que 85 persones acumulen la mateixa riquesa que la meitat de la població del món. Al País Valencià, segons dades de Càrites Diocesana de València el 48% del aturats no tenen cap ingrès i el 71% de les demandes a Càrites les presenten dones de parelles jovens amb fills. Si això fora poc, a Espanya la reforma laboral ha vingut a fer més grans les diferències respecte al poder que tenien els capitalistes i els treballadors i treballadores, que han perdut part dels seus drets conquerits. I és que no es qüestió de creixement econòmic sinó de repartiment i de mecanismes de promoció de les persones més pobres.
La gent parla també que “tots són iguals” en un altre sentit, és el de la política perqué diuen que els partits polítics fan moltes promeses però en el fons són tots iguals i quan manen uns i altres fan les mateixes coses. Pensem que sí que hi ha diferències entre uns i altres, diferències quantitatives, en número i diferències qualitatives, que vol dir que tots no diuen ni fan les mateixes coses. Creiem que s'haurien de valorar tant els programes, que poden ser tots meravellosos, però diferents, com les coses que fan els polítics que poden ser prou diferents. I una manera de saber quins són eixos programes i eixos fets, és fixar-nos en el tractament que dona cada grup polític a les persones més marginades, més vulnerables i més menyspreades d'aquest món.
I si volem donar un pas més, cal que fem també una miqueta d'autocrítica i dir que per a moltes de nosaltres, respectar a aquelles persones que són diferents, ens costa molt, perquè pensem que allò que és nostre o que coneixem bé, és el millor. En eixe sentit és bo recordar el que diu Manuel Cruz “comprendre l'enemic és averiguar en què ens assemblem a ell”

Les dones
Sentim dir últimament tantes coses de les dones...
Hem escoltat dir paraules més o menys com estes: “què volen ara les dones? començaren per reivindicar el dret al vot i a poc a poc han anat demanant drets i han acabat convertint-se en unes feministes radicals”. No cal posar més qualificatius dels que es desprenen d'aquestes sentències. Alguns homens diuen que el que hauriem de fer és ser “submises” I altres volen tutelar-nos. Probablement s'obliden de que a Espanya han mort des de l'any 1999 més de 1000 dones com a conseqüència de la violència de gènere. I quan parlen d'esclavitud ens agradaria que miraren quina és realment l'esclavitud que pateixen actualment les dones i les xiquetes.
A nivell mundial el 80% de les víctimes de tràfic de persones són dones obligades a prostituir-se. Si parlem de dones migrants el 50% són dones que pateixen abusos a nivell sexual i verbal de tota mena. I no hi ha a nivell internacional cap reglamentació de cobertura dels drets humans en aquest sentit. (Cristianisme i Justícia. Desembre 2013)
I encara continuem veient la utilització que es fa de la imatge de la dona orientada només per a que alguns guanyen diners en tot l'enorme muntatge de negocis de cosmètica, de moda...que any rere any va ampliant-se.
On són els drets perduts en aquest vendaval de la crisi de que ens parlen? Quant ens agradaria que hi havera una legislació adient, que mostraren una sensibilitat cap a tots aquest problemes de les dones i tenir un major acompanyament masculí!

La privatització

Huí en dia es parla també molt de privatització. Nosaltres hem parlat molt de la importància de la vida privada de les dones. Però no podem confondre la vida privada, particular de cadascú i de cadascuna, amb això que en diuen privatització, que vol dir una altra cosa, vol dir que moltes persones s'estan enriquint de forma privada, personal, fent negocis molt rendibles. Veieu? han canviat l'objectiu de la sanitat, l'educació o la dependència, que tant valorem entre nosaltres i que intenta aconseguir el benestar de totes les persones.
Volen privatitzar coses tan fonamentals, tan bàsiques i quotidianes, quan els serveis que hem utilitzat fins ara ens resultaven prou satisfactoris. Quina necessessitat tenim vosté i jo de pagar uns diners de més, que no milloraran les prestacions, sinó que serviran per enriquir uns quants que ja són prou rics? És que no paguem ja els nostres impostos?

Cal seguir endavant

I... reprenent el que parlàvem al principi de la importància d'anar buscant la nostra identitat cal estirar el cordell, pensem que ens ajudarà a desembolicar la madeixa i allà trobarem la força de les coses que hem fet. A això cal afegir la capacitat que tenim de ser lliures, de pensar per nosaltres mateixes, perque sempre tenim alguna escletxa, alguna obertura estreta per a eixir-nos-en de les situacions de dominació i de microdominacions. Recordeu “El Quijote de la Mancha” quan li diuen que entre al calabós i que es pose a dormir, Don Quixot respon “entrar, entraré, però dormir o no dormir és cosa meua”.
Convé recordar el que algú va dir de Hannah Arendt: “l'alimentava l'orgull de pensar”

Elàdia Boïls

lunes, 7 de abril de 2014

TALLER I EMPINADA DE CATXIRULOS PER LA SANITAT


Construeix amb nosaltres un catxirulo !


Dia 9 d’abril a les 18:30h

Lloc: AVV Amics de la Malva (C/ Álvaro López, 39)

Inscripció: Fins el 4 d’abril (comunicant-ho a qualsevol de les associacions del Consell Social de Salut Clínic-Malva-rosa)

El fil per volar-lo costa 1 euro. Els decorarem amb motius sanitaris i els volarem els dies 21 i 28 d’abril, des de les 12h a les 14h, en la zona del Passeig Marítim que hi ha entre les postes sanitàries situades després de l’antic balneari de les Arenes.




Consell Social de Salut Clínic-Malva-rosa:
AVV Amics de la Malva, Baleares-Grau, Cabanyal-Canyamelar, Grau-Port, Marítim-Aiora, Natzaret, Verge del Carme-Beteró, Vilanova del Grau, el Centre Jubilats Municipal Malva-rosa, el Club Jubilats Astilleros, Espai Obert, Institut Geriàtric Valencià, Front Cívic i AVUSAN