Abelard treballa fora del barri però viu a la Malva-rosa des de fa vora 28 anys. Cento porta també més de 20 anys vivint al barri, i tota la seua família és d’ací. Els dos són amics i són del Casal Jaume I.
Quins són els orígens del Casal?
Cento.- Ens ajuntarem un grup de gent amb inquietuds. Veient que no es defensa allò que és nostre. I quan es defensa, es fa d’una manera molt folklòrica. Volem demostrar que tenim una cultura pròpia, que som un país, que no som una província de ningú.
Abelard.- De fet, el Casal es va obrir quan uns quants veïns començarem a tindre problemes per a matricular els nostres fills als col·legis del barri en línea en valencià. Aleshores uns quants pares ens organitzarem. D’ací varem nàixer. Per a tractar de fer-nos sentir com a valencians, per a viure sense problemes en la nostra llengua.
Molts no ens coneixíem, i hem acabat fent molt bons amics al Casal.
Però les persones que crearen el Casal ja venien d’altres experiències...
A.- La majoria varem viure els últims anys del franquisme, érem gent prou organitzada. Intentarem lluitar i que aquest món fora d’un altra manera.
C.- I per això està el Casal, per a seguir lluitant. En particular des del barri
Abans existia un altre Casal al Cabanyal, però acabareu ajuntant-vos.
A.- Per funcionalitat i per economia ajuntarem els dos col. lectius. I el passarem a la Malva-rosa, que era on teníem millors condicions.
C.- Nosaltres no rebem subvencions de cap tipus. Tot es paga mes a mes amb les quotes dels socis.
Cal dir que el Casal Jaume I és una proposta d’Acció Cultural del País Valencià i que hi ha una xarxa de Casal arreu del País.
A.- Acció Cultural va ajudar en el seu dia a obrir els Casals. A nosaltres ens ajudaren durant un temps, però hui en dia amb les quotes i algunes activitats que fem al llarg del curs, som autònoms econòmicament.
¿Quin tipus d’activitats s’han fet en aquests 10 anys?
C.- Ara que estem fent un recull de tot el material d’allò que s’ha fet, te n’adones de la quantitat de gent que ha vingut a fer xerrades i col. loquis. Vora 70 persones. Des de Manuel Vicent, Marc Granell, fins polítics, economistes,...
Hem fet excursions, hem anat a racons llunyans del País com és l Franja de Ponent. També hem fet cursets de valencià. Ara s’està fent un curset de dansa del ventre, cursets de Tai-chi, exposicions de socarrats, s’han fet falles...
I els habituals: La Colla de Dimonis “Tirant lo Foc”, i la Colla de Dolçainers “Bufa-li”. Aquest últim projecte està molt avançat, són prou dolçainers i tabaleters, i van per festes de molts pobles. ¡Eixos si que s’ho passen bé!.
¿Penseu que el Casal té sentit a un barri tan castellanoparlant com el nostre?
A.- Jo pense que la Malva-rosa és castellanoparlant superficialment, però hi ha gent molt valenciana.
Veig molt important el treball que s’està fent des del Casal. És un lloc on pots trobar gent que pensa com tu, que parla la teua llengua, gent que s’expressa d’un altra manera. Tenim la satisfacció de sentir poesia en valencià, conèixer la nostra història, de sentir alguns polítics que estan per aquest país.
Estem integrats al barri, participem en la Festa de Solidaritat, som un grup amb opinió al barri. Tenim molt de treball per davant.
C.- Precisament en un barri on sempre hi ha hagut molta immigració i molta gent treballadora és especialment important la existència un Casal Jaume I. Hem de fer arribar la nostra realitat als nouvinguts, més enllà de petards i falles. I al País Valencià tenim molta cultura i molta tradició.
Quin futur té el Casal?. Teniu ganes de treballar encara?
A.- Home!, encara estem joves!.
La gent que integra el Casal duguem molts anys i no ens cansem fàcilment. Serà difícil que se’n anem a casa.
S.- La realitat és un revulsiu que et fa treballar.
Aleshores, podem dir que el Casal forma part d’un moviment ciutadà més ample?
A.- Crec que el poble hauria de participar més. Hauríem d’organitzar-nos i respondre. Estem veient tots els dies coses que estan passant al barri. Acabem de vore la Copa America i el “benefici” que ha arribat a la Malva-rosa.
Crec que hem d’esser actius i obligar a les administracions a què reconeguen els barris i facen inversions.
S.- A través del Casal i de tots els organismes del barri com ara l’Associació d’Amics i Veïns de la Malva-rosa o com Ràdio Malva, no podem delegar eixa responsabilitat. Hem de posar-nos a treballar.
Com veieu, la gent del Casal és gent combativa i que diu el que pensa.
A.- A banda de treballar també sabem divertir-se!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario