El passat divendres 24 vaig ser convidat a participar en un
cinefòrum organitzat per l’associació ACARONAR
i l’AA VV Àmics de la Malva, coses que et passen quan tens amics inquiets com José Campos de la primera
i Vicente Roncalés de la segona. Després de colar-me per equivocació en una
planta baixa on un veí dormitava
tranquilament mirant la tele, vaig trobar el local.
Aviat omplírem l’aforament i procedírem amb les
presentacions: Vicente es felicità per poder gaudir d’una activitat com aquesta
a l’associació mentre que Jose (sense accent), donà a conéixer ACARONAR,
associació que treballa amb projectes com ara l’acolliment familiar, l’inserció
sociolaboral, l’educació familiar, o l’atenció socioeducativa. Tot seguit vaig
intentar suscitar interés per la pel-lícula contextualitzant-la dins de la
tradició cultural americana que la va crear. Crec que la cinta escollida, Captain Fantastic, a
banda de ser una petita joia desconeguda pel gran públic, venia que ni pintada
per tractar temes molt familiars tant per ACARONAR com per aquesta associació.
Igual que els protagonistes de la pel-lícula tenien com a
lema “El poder per al poble. Resisteix a l’autoritat”, les mobilitzacions
veïnals que a final dels setanta reivindicaren que “el riu és nostre i el volem
verd” feren realitat el parc de l’antic llit del riu Túria. Més recentment, el
Cabanyal també ha donat una lliçó de resistència front als poders econòmics i
associacions veïnals com els Amics de la Malva
en saben molt de lluites per millorar les condicions dels barris.
Sadollat l’apetit intel-lectual, passàrem a un altre de més
terrenal. Els entrepans, cacaus, una espectacular truita de creïlles que vaig
vore però no vaig poder tastar i unes coques caseres prepararen el terreny per
a la tertúlia. Entre cites a Chomsky, comentaris sobre el protagonisme decisiu
de la mare absent i el seu trastorn bipolar, l’eterna tensió entre el home com
a individu i com a ser social i “passa’m
la birra per favor que se m’ha buidat el got”, compartírem reflexions i descobrírem
molts detalls que se’ns havien passat per alt.
Acabàrem amb ganes de repetir l’experiència… i potser a la
pròxima sí m’arribe la truita de creïlles.
Joan Gallardo
No hay comentarios:
Publicar un comentario