Diàleg entre mares

Maria, Raquel i Sara es troben cada dia a la porta de l’escola on fan la seua xarradeta i, tot i que tenen les seues diferències, ja s’han fet d’allò més amigues.

Apropem-nos i escoltem de què parlen huí.

Maria: M’ha dit la meua xiqueta que el dijous s’en van d’excursió.

Raquel: Una altra vegada! Es passen la vida al carrer, no sé

quan aprendran les taules de multiplicar en tanta eixida. Jo a la seua edat ja me les sabia totes de memòria.

Sara: Però que no saps que ara fan Cone

ixement del medi i tenen que observar el que hi ha al seu voltant? I això també és aprendre, saps?

Raquel: M

ira Sara a mí m’agradava més el mestre que tenien l’any passat que no traia els xiquets de l’aula, els portava ben rectes, aprenien més i tots el respectaven.

Maria: Jo no sé què vols dir en això del respecte perque el que li tenien al mestre era por. Jo m’estime més la mestra d’enguany que és més moderna i els dona molta llibertat.

Sara: Ja la tenim en la llibertat Maria. Llibertat per a tú és que cada xiquet i xiqueta faça el que li done la gana? Doncs vaja, i per a què està la mestra?

Raquel: A mi m’agradava entrar a la classe del mestre de l’any passat perque sempre hi havia un silenci i un ordre que donava gust, tots els xiquets calladets i només s’escoltava la veu del mestr

e. Que és el que ha d’ésser!.

Maria: Mira xica. Jo en ma casa li done tota la llibertat a la meua filla, perque és la manera millor d’educar els xiquets i xiquetes. Si fan el que v

olen es desenvolupen millor, són més creatius, tenen menys vergonya…Pe

r això m’encanta que a l’escola també tinguen llibertat.

Sara: Jo pense que les mares i els pares, que som els principals responsables d’educar-los, hem d’intervindre quan calga perque tenim que portar un control quan els xiquets i xiquetes són xicotets. Sempre procurant respectar-los i que puguen desenrrotllar la seua personalitat. No m’agrada l’autoritarisme ni el deixar-los que es crien com les argilagues.

Raquel: Bò xiques huí que hem parlat com a persones civilitzades, per què no ens en anem a fer-nos-en una?

Les tres amigues acompanyen les xiquetes i xiquets i se’n van al café del cantó a seguir xarrant de les seues coses.

Si eres una lectora o lector interessada en aquest debat, pots aferir-te i participar. En El Perifèria o en aquest bloc et publicaran allò que vullgues, en la llengua que vullgues (sempre que no siga en xinés)

Pots donar la teua opinió, contestar a alguna de les mares, pots explicar també en quina de les tres mares estàs més d’acord? Etc.